dijous, 23 de juliol de 2009

David Duaigües Florensa



Som el que som, com a grup esportiu, i estem on estem gràcies a tu, per això no marxaràs mai del nostre costat i seràs qui ens proposi sempre nous reptes, noves aventures, noves curses a realitzar i nous camins a descobrir.

Has començat ara un nou camí, segur que el viuràs amb plenitud, com tot el que has gaudit fins ara.




T’estimem.

27 comentaris:

  1. Tu volies la natura i la natura t'ha volgut a tu, però nosaltres et trobarem molt afaltar.

    ResponElimina
  2. Des de les terres de l'Ebre, condol i força.

    ResponElimina
  3. no tornaras mai mes, però perdures en mi i en les coses de tal manera, que em costarà creure't per sempre absent.

    ResponElimina
  4. intentare,que el que tu vas crear david,perduri i sigui conegut arreu dl nostre estimat pais i si tinc l'oportunitat a l'estranger fins i tot.gracies amic (et trobo a faltar molt)

    ResponElimina
  5. Des de que vas "marxar" no hi ha dia que passa que no pensi en tu, de com parlaves, com reies i la vitalitat que tenies. Cada dia et dic que m'agradaría tenir la teva força i la teva alegria.

    ResponElimina
  6. sempre et tindre al meu pensament i al meu cor.

    ResponElimina
  7. per mol lluny que marxis mai tenaniras del nostre cor

    ResponElimina
  8. Aquesta foto és la viva imatge del que erets: alegria personificada i bona persona, fins sempre David

    ResponElimina
  9. Sempre et recordarem amb aquesta rialla que ni el temps serà capaç d'esborrar. T'estimem!

    ResponElimina
  10. Company e tingut la gran sort de conèixer-te, de fer moltes coses al teu costat i sempre que e estat al teu costat m’he sentit molt agust.
    Gràcies per ser com eres i per havem deixat gaudir de la teva amistat.
    Cada cursa que faci miraré al cel i la faré pensant amb tu.
    Gràcies per tot David.

    ResponElimina
  11. Ja fa 4 mesos de l'últim cop que ens vam veure i encara em costa creure que la teva rialla no esta entre nosaltres."Ostic que pintxo que estaves amb la jaqueta del GRAF tot preparant el material i fent broma disposant-te a pujar cap a foc". Maleït foc.
    Amb tú David no he compartit gaires fites, peró no m'ha fet falta per saber valorar la teva autentica AMISTAT que sempre m'has demostrat.
    Et recordem i ens invaeix un sentiment de dolor i tristesa, pero a la vegada ens arranques unes rialles tot recordant alguna anecdota teva, ho senzillament recordant-te tal com erets: transparent, humil i bona persona. L'últim foc ens ha pres les poques estones que teniem sempre que ens veiem, pero mai,mai ens podrá prendre el valor de l'amistat
    ....Uns bons amics...

    ResponElimina
  12. Dilluns farà 5 mesos que ens vas deixar. S'apropa Nadal, el primer sense tú i serà molt difícil de passar. No hi ha dia que no pensi amb tú, i amb el pare. Entre tots dos em doneu força.

    ResponElimina
  13. Gràcies al club pel record, les noves noticies han fregat la ferida, de per si molt sagnant.
    Els qui l'hem conegut; l'estimem i l'estimarem sempre, i ara, més que mai, cal continuar la seva feina, el primer serà organitzar amb l'amor i la dedicació que ell tenia la xallenger que amb tantes ganes va crear. Em sembla perfecte lo de la fita, i no cal dir que allà estarem per donar força a la familia. Pensem que serà dur!! Ànims a tots i allà estaré.

    ResponElimina
  14. Un record per tu, David, que aquests dies tornes a estar molt present. Les informacions donades son doloroses i fan reviure l'infern que vau patir. Descansa en Pau. T'estimarem sempre.

    ResponElimina
  15. Bona tarda companys.
    L'altre dia varem realitzar una passejada per Almatret en btt, per veure el circuit.
    Us passo l'enllaç.

    http://www.youtube.com/watch?v=nDNZrIemLaw

    ResponElimina
  16. David no he tingut la sort de coneixert.
    Però la malaida noticia em va regirar l'estomac, sóc opositor de bomber i quan vaig saver el que havia passat em van marxar totes les ganes d'estudiar.
    Em vaig asseventar que t'agaradava molt anar bici i vaig pensar ostres, també éra dels meus.
    Pel que veig t'agrdava molt la natura, l'avantura i l'esport.
    Dono el pessem més sincer a la familia.
    Que descansis en pau David.

    ResponElimina
  17. EL condòl per tota la famil.lia, els amics, i per tots el que us coneixien i també per tots el que sabiem qui sou, però que hem sentit un sentiment d'impotència i solidaritat cap a vosaltres en aquest mal sommi que us ha tocat passat, els que us l'estimaveu a ell i tots els altres que han tingut la mateixa mala sort, i que desgraciadament els culpables o si més no responsables de tot, segurament en sortiran molt més ben parats. Jo he decidit fer el comentari per en David, ja que al veure el cognom Duaigües m'ha portat a un record una mica llunyà d'una mestra que vaig tenir al meu poble quan jo tenia uns 6-7 anys i que es diu Montserrat Duaigües, i aquest fet m'ha portat a expresar de forma escrita la tristesa que realment sento. No se quina relació pot tenir aquest nom que us he dit, però tan hi fa. Anims i endavant amb tot el que esteu fent.

    ResponElimina
  18. David, un gran ser humano que nos ha mostrado como disfrutar de la naturaleza, como apreciar nuestro entorno, nos ha dado fuerzas y energía con su ejemplo .... gracias por ser así, nunca te olvidaremos .

    ResponElimina
  19. DAVID, VAN PASSANT ELS DIES, ELS MESOS.. I ENCARA NO EM VAIG LA IDEA Q NO ET VEGUI MES... AMB LES RIALLES QUE ENS FEIEM A LA CAPARRELLA I ELS BONS MOMENTS PASSATS...SEMPRE ET RECORDARE...

    ResponElimina
  20. D'avui en un mes just és el segon aniversari de la teva pèrdua. Cada dia, abans de llevar-me el meu pensament és pel pare i tu, sembla que així us tingui amb mi, us trobo a faltar molt. Diuen que el temps ho cura tot. Això no és veritat, el temps t'ajuda a no tenir tant de dolor però no ho cura, ho tapa perquè la vida t'empeny i si no fos així malament aniriem.

    ResponElimina
  21. Sembla ahir que un amic nostre vestit de bomber em mirava als ulls i amb un gran silenci em deia que un eres tu ... i d’això ja han passat dos anys, dos anys plens de ràbia i d’impotència, de rebomboris i mals de cap, ... però el record del teu somriure, a vegades amb to burleta, i de les ganes que tenies de viure la vida, com tu deies, “a tope” ens ha fet i ens fan tirar endavant, veient créixer i donant continuïtat als teus projectes, com la realització de la Xallenge, que ara porta el teu nom.
    Segurament mai t’haguessis imaginat la quantitat de gent que t’apreciava i que dia a dia et recorda pel que deies, pel que feies, per la teva senzilla manera de ser i per la teva entrega als altres, fins al punt, de deixar-hi la vida.
    Malauradament, ha de passar una desgràcia per entendre que la vida dura poc, només estem de passada i no val la pena enfadar-te, ni discutir, ni tenir enveges... senzillament que cadascú visqui de la millor manera possible, i això és el que, desgraciadament, molts hem après. Per molt lluny que siguis et tenim molt a prop i t’estimem i t’estimarem sempre.

    ResponElimina
  22. Montse Duaigües i familia19 de juliol de 2012 a les 9:37

    David, encara que sembli molt recent, ja han passat tres anys d'aquell fatídic 21 de juliol de 2009 on, juntament amb altres companys teus, vas perdre la vida treballant del que sempre havies somiat ser: bomber. Diuen que el temps ho cura tot, però jo penso que el temps, aquell dia, es va aturar.

    Malgrat la teva joventut, tots els que et vàrem conèixer, de tu hem aprés moltes coses, sobretot estimar la natura com tu ho feies, una natura que se't va emportar; estimar l'esport i la BTT, per això els projectes que tu vas engegar nosaltres els hi hem donat continuïtat, sempre seguint la teva filosofia i la teva manera de fer i de ser.

    Encara no sabem del cert que va passar aquella tarda d'estiu a Horta de Sant Joan, només sabem que hi va haver molta descoordinació, que algunes persones no van fer la seva feina i que tu, entre altres, ho vàreu pagar molt car, amb la vida.

    David, sempre estàs entre nosaltres, en els moment dolents i en els moments menys dolents que aquests últims anys ens ha tocat viure i sempre et recordem i els teus records, a vegades ens fan riure o emocionar però per damunt de tot sabem que estàs amb nosaltres i ens fas viure. T'estimem.

    ResponElimina
  23. Aquest article és de data 21.07.2012

    Avui fa 3 anys que vam perdre a David a l'incendi d'Horta de Sant Joan. El dolor encara és intens però no es pot parlar amb els altres perquè et diuen que ja fa molt temps i que la vida és així. Una merda!!. El dolor segeix però callat. Cada dia penso amb David i amb el pare (que ja fa 15 anys que ens va deixar). No se'n pot parlar, no se'n vol dir res perquè diuen que la vida continua i que no va
    l la pena recordar als que ens han deixat.
    Sí que continua, però et marca. Amb unes marques tant profondes que només es tanquen per la superfície, que no es vegi per fora però et consumeixen per dins.
    Des d'aqui em permeto la llicència de poder dir que recordo i estimo al pare i a David. Dóno gràcies a una persona molt especial, la Missi, que em va ensenyar a dirigir el dolor i a entendre que les persones que ens han deixat en la part física estan amb nosaltres espiritualment. Sinó fos així, crec que no ho podria suportar.
    Avui, a Almatret, fan una caminada popular per recordar a David.
    David, sempre estas amb nosaltres.!!!

    ResponElimina
  24. Avui fa 4 anys que David ens va deixar, bé, ens va deixar el cos que vam conèixer. El millor d’ell s’ha quedat amb nosaltres, en cadasdú de tots nosaltres. Des de la seva mort física he reflexionat i he parlat amb gent que m’ha ajudat a entendre que la seva vida i la seva mort teníen una finalitat, però que no entenem degut al DOLOR de la seva pèrdua. Tant ell com el pare estan al meu costat, ens ajuden i acompanyen, són AMOR, són LLUM, que il•lumina quan estem perduts, en la foscor. Allí on estiguis David, sigues LLUM i ajuda’ns a ser LLUM. T’estimo.

    ResponElimina
  25. A David Duaigües

    Sembla estrany que amb tant dolor el temps passi tan ràpid. David, avui ja fa quatre anys que vàrem patir la teva pèrdua i la dels teus companys en l’incendi d’Horta de Sant Joan. El dolor encara existeix entre el teus amics i familiars i dia rera dia ens recordem de tu; sabem que la vida continua i nosaltres també anem avançant però amb una altra velocitat molt més lenta i marcada. Sabem que estàs entre nosaltres i sovint parlem de tu i amb tu, de la teva manera de fer i de ser, ens emocionem i riem a la vegada i dia rera dia ens preguntem que va passar aquella tarda de juliol a Horta. Encara no ens han donat cap resposta clara i creïble; però no han après! Lamentem i donem tot el nostre recolzament, ànims i suport als familiars i amics dels 19 bombers que enguany han mort a Arizona, sabem el que senten i els animem a tirar endavant.
    L’altre dia parlant amb companys teus tots coincidíem que, durant aquest temps, em après a viure d’una altra manera, a veure la vida des d’una altra perspectiva, apreciar més els valors, i aprofitar i compartir aquesta oportunitat que tenim de viure.
    Encara que no et podem tocar, ni veure, ni sentir-te, ni abraçar...tenim tots el teus records i sabem que estàs entre nosaltres i ens dones forces a tots per tirar endavant. David, t’estimarem sempre.

    Família Duaigües - Florensa

    ResponElimina
  26. Avui, a la tarda, fa 6 anys que ja no ets entre nosaltres. Ja no es parla de l’accident. Per a molts ets, “un dels bombers d’Horta”, una notícia, un accident que ja va passar.
    Et recordo cada dia… quan em desperto, quan parlo amb la gent, quan faig moltes coses quotidianes (caminar, conduir…). Veig el teu somriure i de vegades puc sentir la teva veu quan parlàvem o quan em cridaves de lluny, aixecant una mà per saludar mentre l’altra aguantava el manillar de la bici.
    Estic trista però tranquil•la, et recordo i t’enyoro però he d’acceptar les circumstàncies (tot i que encara em costa entendre). Les dues persones que marqueu el meu camí sou el pare i tú. Un per cada costat meu, us noto, em doneu suport. Gràcies per haver estat i gràcies pel que m’has ensenyat després de no ser-hi. T’estimo, us estimo.

    ResponElimina
  27. Avui és 21 de juliol i fa exactament 8 anys, al 2009, que hi havia un incendi a Horta de Sant Joan. Avui al migdia-tarda farà 8 anys que van perdre la vida 5 bombers de GRAF Lleida. Sempre és difícil entendre la mort, però la de un d’ells, David, em va marcar per sempre. Em va deixar una ferida que de fora està tapada però per dins està oberta i encara sagna, i no és perquè no vulgui entendre o busqui excuses de la seva mort, és perquè em fa mal no tenir-lo entre nosaltres i no haver pogut gaudir més d’ell, però també li he donar gràcies per les coses que em va “obligar” a modificar en la meva forma de ser i entendre la vida.T'estimo, us estimo.

    ResponElimina