dissabte, 30 d’agost de 2014

Desafio 2014 - Almatret-Siurana


Tot just clarejava quan ens vam reunir, 6.45h del matí, ciclistes i caminadors al voltant de la plaça del poble.  La direcció dels molins assenyalaven una tímida garbinada que se’ns calava entremig dels mallots i samarretes, però sabíem que ben aviat ens espolsaríem aquesta freda sensació del cos.

Salutacions entre els diferents desafiants, foto de rigor i a les set en punt tocades del campanar, enfilàvem el desafiament d’enguany: Almatret-Pantà de Siurana. Ens separàvem 86 quilometres de camins i senders amb 1800 metres positius de desnivell.

Costa avall. Ben aviat ens dona la benvinguda el bonic poble de Maials, lloc on viuen part dels ciclistes que ens acompanyen. Primera, i única, punxada de roda. La solidaritat del grup fa que no hi hagi pressa.

Ja a prop de Llardecans agafem una drecera cap a la Granadella. Les aspes dels molins del Coll de Bovera ens donen la benvinguda al primer desnivell. Comença el ball de pedals i canvis. Les vistes són impressionants i ens permetent perdre’ns entre els desnivells i planes de les comarques del Segrià, Terra Alta i Terres de l’Ebre. Bancals de pedra seca, oliveres, ametllers i pins conformen aquest bell paisatge.

Amunt i avall, petits llargs tobogans que ens deixen vora la cova de Santa Llúcia, antic hospital de guerra amb molta història al darrera. Com a malalts dels pedals decidim que aquest és un bon lloc per esmorzar i reposar forces. Mengem sense presa, però sense pausa. Encara ens “xupem” els dits amb la dolça coca de xocolata, obsequi del Sebastià de Maials.



A tocar de la cova trobem el primer poble de la Serra del Montsant, La Bisbal de Falset. A ritme de GPS ens dirigim cap a Cabacés pel Coll de Manxa. La travessa es comença a complicar i  ens toca manxar de valent per trobar la cadència adequada.  El paisatge i conglomerats de cingles de pedra amb petites coves ens esvaeix el cansament del damunt.

Continuem pujant fins a trobar l’ermita de la Mare de Deu de la Foia. Una mica folls per la pujada agafem fort els manillars i, avall que fa baixada, direcció al poble amagat de Cabacés.

Ja ho diu el refranyer: “La Figuera està molt alta; Cabacés, molt amagat; la Bisbal, dalt d'una roca; Margalef, dintre un forat”

Penúltim avituallament del trajecte. “Tomato” i Pepe ens esperem amb paciència. Carreguem aigua i energia per continuar la nostra dansa particular pel Priorat, direcció La Morera.

Resseguim la majestuosa falda de la Serra del Montsant pels diferents camins i senders. La Serra no perdona i el tram final, fins al darrer avituallament, comença a ser dur. Rampes musculars i de nivells comencen a passar factura. Passem pel Coll de l’Hort on tímidament i protegida per la Serralada podem veure la Cartoixa d’Escaladei. Amb escasses forces arribem al poble de la Morera de Montsant.

Parada tècnica i de repòs per encarar pit avall i sense parar fins a Cornudella de Montsant. Ja a prop veiem el pantà de Siurana i el restaurant que ens obrirà les portes de estómac.

Els bons companys i companyes caminants ens donen la benvinguda. Cervesa, remullada al pantà i ... “a la taula i al llit al primer crit”.

No hi ha guanyadors ni perdedors, el premi ens els vam repartir entre tots i totes, una excel·lent paella amb una immillorable companyia. 


Gràcies a aquells que ens han donat suport amb les quatre rodes: Pepe, Josep M.(Tomato) i Justo.

Satisfets, amb salut i pedals, repetirem.

Cap comentari:

Publica un comentari