Tot just
clarejava quan ens vam reunir, 6.45h del matí, ciclistes i caminadors al
voltant de la plaça del poble. La
direcció dels molins assenyalaven una tímida garbinada que se’ns calava
entremig dels mallots i samarretes, però sabíem que ben aviat ens espolsaríem
aquesta freda sensació del cos.
Salutacions
entre els diferents desafiants, foto de rigor i a les set en punt tocades del
campanar, enfilàvem el desafiament d’enguany: Almatret-Pantà de Siurana. Ens
separàvem 86 quilometres de camins i senders amb 1800 metres positius de
desnivell.
Costa
avall. Ben aviat ens dona la benvinguda el bonic poble de Maials, lloc on viuen
part dels ciclistes que ens acompanyen. Primera, i única, punxada de roda. La
solidaritat del grup fa que no hi hagi pressa.
Ja a
prop de Llardecans agafem una drecera cap a la Granadella. Les aspes dels
molins del Coll de Bovera ens donen la benvinguda al primer desnivell. Comença
el ball de pedals i canvis. Les vistes són impressionants i ens permetent
perdre’ns entre els desnivells i planes de les comarques del Segrià, Terra Alta
i Terres de l’Ebre. Bancals de pedra seca, oliveres, ametllers i pins conformen
aquest bell paisatge.
Amunt i
avall, petits llargs tobogans que ens deixen vora la cova de Santa Llúcia,
antic hospital de guerra amb molta història al darrera. Com a malalts dels
pedals decidim que aquest és un bon lloc per esmorzar i reposar forces. Mengem
sense presa, però sense pausa. Encara ens “xupem” els dits amb la dolça coca de
xocolata, obsequi del Sebastià de Maials.
A tocar
de la cova trobem el primer poble de la Serra del Montsant, La Bisbal de
Falset. A ritme de GPS ens dirigim cap a Cabacés pel Coll de Manxa. La travessa
es comença a complicar i ens toca manxar
de valent per trobar la cadència adequada.
El paisatge i conglomerats de cingles de pedra amb petites coves ens
esvaeix el cansament del damunt.
Continuem
pujant fins a trobar l’ermita de la Mare de Deu de la Foia. Una mica folls per
la pujada agafem fort els manillars i, avall que fa baixada, direcció al poble
amagat de Cabacés.
Ja ho
diu el refranyer: “La Figuera està molt alta; Cabacés, molt amagat; la Bisbal,
dalt d'una roca; Margalef, dintre un forat”
Penúltim
avituallament del trajecte. “Tomato” i Pepe ens esperem amb paciència.
Carreguem aigua i energia per continuar la nostra dansa particular pel Priorat,
direcció La Morera.
Resseguim
la majestuosa falda de la Serra del Montsant pels diferents camins i senders.
La Serra no perdona i el tram final, fins al darrer avituallament, comença a
ser dur. Rampes musculars i de nivells comencen a passar factura. Passem pel
Coll de l’Hort on tímidament i protegida per la Serralada podem veure la
Cartoixa d’Escaladei. Amb escasses forces arribem al poble de la Morera de
Montsant.
Parada
tècnica i de repòs per encarar pit avall i sense parar fins a Cornudella de
Montsant. Ja a prop veiem el pantà de Siurana i el restaurant que ens obrirà
les portes de estómac.
Els bons
companys i companyes caminants ens donen la benvinguda. Cervesa, remullada al
pantà i ... “a la taula i al llit al primer crit”.
No hi ha
guanyadors ni perdedors, el premi ens els vam repartir entre tots i totes, una
excel·lent paella amb una immillorable companyia.
Gràcies a
aquells que ens han donat suport amb les quatre rodes: Pepe, Josep M.(Tomato) i
Justo.
Satisfets,
amb salut i pedals, repetirem.
