El passat diumenge 17 de juliol a la nit, una expedició del CCE Almatret formada per Joel, Boté, lo Corneta, lo Ros i Farrera vam partir direcció als Alps franco-italians per passar uns dies de vacances i seguir unes quantes etapes del Tour de France.
Dilluns per la tarda i després d’haver fet unes quantes parades per la costa i la “campinya” francesa, vam arribar a la bonica localitat de Briançon, centre neuràlgic de les etapes alpines del Tour. Des d’aquest poble surten gran part dels ports de muntanya mes importants dels Alps i aquí vam passar la nit en un càmping.
Al matí vam partir cap a Sestrieres (Itàlia), allí vam muntar la paradeta, (la furgo, les tendes, la carpa, ...) al costat de la carretera per veure l’etapa del dia següent.
Dimecres dia 20 vam veure els ciclistes per primera vegada, no va ser massa interessant, feia bastant vent, tots anaven agrupadets i van passar bastant ràpid.
Tot i això ens vam fotre una paelleta a peu de carretera i la caravana de publicitat del Tour ens va deixar bastants regalets.
Al acabar l’etapa vam sortir direcció cap a la següent etapa, amb final al Col du Galibier.
Vam passar la nit acampats prop d’una boca de mina, ben arrecerats perquè feia un fred bestial, qui ens havia de dir que al juliol estaríem a les nou de la nit a uns 5 graus i baixant.
Al matí següent vam anar cap al Galibier, hi havia una gentada de por i no deixaven passar pel port ni amb cotxe ni amb bici. Ens va tocar pujar caminant.
Ens vam col·locar a 5 quilòmetres per arribar a la meta (com es pot veure al vídeo de la TV francesa, on sortim uns quants corrent amb Schleck i amb el pelotón) i allí vam veure l’etapa.
Després de l’etapa vam anar cap a Alpe d’Huez, ja ens pensàvem que hauríem de quedar-nos a baix de tot del port i quina va ser la nostra sorpresa quan ens vam trobar que podíem pujar fins a dalt de tot.
Es pot explicar, però per entendre-ho s’ha de veure amb els propis ulls, allò era una “locura”, les 21 curves plenes de gent, be gent, molts holandesos i la majoria” torrats com a cubes” 24h abans de que passes l’etapa. Dj’s a peu de carretera, fum, llums de colors, litres i litres de cervesa, gent disfressada, vamos impressionant.
Nosaltres vam acampar en un lloc tranquil, dalt a l’estació d’esquí i al matí vam anar a fer un tros del port amb les bicicletes, i tal i com explicava abans “si no lo veo, no lo creo”. Hi havia una gentada que feia por.
Després d’això vam dinar i vam mirar l’etapa amb un vascos que tenien una TV a peu de carretera, allí vam veure l’arrancada de Contador i com passava em primera posició per davant nostre. (Llàstima que quasi a dalt de tot el van caçar).
I aquí va acabar Le Tour de France per a nosaltres, vam carregar trastes i avall que fa baixada fins a la Terra Ferma.
S’ha de dir que ens ho vam passar molt bé, un fart de riure de por, els paisatges alpins increïbles, l’ambient impressionant i en general tot va anar “de puta mare”.
L’any que bé continuarà .....
Salut, quilòmetres (en aquest cas uns 2200), pedals i gas a tope !!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada